que fer

Del mercat als llibres

L'origen: la terra i el mercat 

La casa Salvador, al veïnat de Capaspre, es troba sòlidament documentada des de el segle XIV. El primer que va baixar a la plana va ser Guillem Salvador, que desenvolupà una intensa activitat des del 1341, any en què comprà el primer solar de la casa i posteriorment, al 1349, que adquirí ja un solar de 8 canes en quadrat: els privilegis atorgats als pobladors de Calella al 1327 i després al 1338 no eren aliens al nostre Buillem, veritable fundador del mas Salvador de Plaça. 

Altres Salvador (pere Antoni, Cebrià, Jaume, Narcís,..) es van anar succeint en oficis lligats sempre a la terra i al mercat i fira de Calella, fins al gran Bernat Salvador, conegut com a Bernardí (1496-1541), hostaler de gran empenta que va posar les bases per a la futura expansió de la casa amb la compra o establiment de solars a tot el terreny proper, conegut com "La Clota". El seu nebot per part de mare era el prevere Bartomeu Teixidor, que el 1503 creà el benifet de Sant Elm i Sant Nicolau a la capella de Sant Elm de Calella, un reconeixement als homes de mar mar i una ocasió per a a col·locar els capellans de la família Salvador. Segueixen com a hostalers a Calella tant el seu fill Narcís com sobretot el seu nét, Bernat Melcior Salvador (1532-1579), que es fa reconèixer el privilegi de tenir taules a la plaça els dies de mercat i fira. 

El pas del mercat als llibres

La casa s'amplia i el seu aspecte i bona part dels finestrals, balconades i matacà, son d'aquesta època. El seu prestigi era indubtable: una tilla de Bernat Melcior, de nom Magdalena, es casarà amb el notari reial resident a Calella, Joan Boscà, oriünd de Mataró, al 1558. el fill d'aquest matrimoni, Bernat Boscà, també notari, tindrà un rellevant paper en la redacció del Llibre de Privilegis de la vila de Calella. El pas següent era l'ascensió social: Felip Salvador (1576-1607) ja serà mercader de professió lliberal, i no simple hostaler. La següent generació fa esclatar aquest canvi: la branca de Calella de Felip Salvador es vincularà al món dels llibres com a apotecaris i metges. La branca de Barcelona, lligada als Boscà, serà, des de Joan Salvador i Boscà nascut al 1598, una família de sis eminents botànics (particularment Jaume Salvador i Pedrol). Més modestament, persones com Agustí Salvador a Calella van fer un gran llibre de Farmàcia, entre 1705 i 1746, resum de dolències de famílies a l'hospital. 

La família i la casa Salvador ja es troben anclades a la professió mèdica com la persona de Francesc Salvador i Roig (1775-1795), o Francesc Salvador i Bofill, doctor en dret, que comprarà un pati per ampliar la casa i n'organitzarà el seu arxiu. La nissaga es tancarà amb els metges Francesc Salvador i Sastre (1812-1864) i Josep Salvador i Alsina (1819-1879). 

Casualitat o no, just abans d'entrar a la biblioteca, si aixequeu el cap veureu un relleu a la base de l'arquivolta esquerra, és una figura humana amb un llibre o document a les mans. Segurament al·legoria de la família Salvador com a estudiosos apotecaris i científics de la botànica amb prestigi i reconeixement europeu.