Bons amfitrions.
Al segle XVI, a Roma, un cartògraf inclou per primera vegada el nom de Calella a un mapa de la Península. Però la nostra història comença molt abans (hem trobat restes romanes a Calella del segle I aC). Al segle XI teníem dues capelles, l’any 1101 un testament documenta el nom Calella per escrit i el 1327 ja celebràvem mercat. El comerç ultramarí i la indústria tèxtil ens van fer créixer a l’edat moderna fins a arribar als anys seixanta del s.XX, quan el turisme i l’activitat comercial esdevenen les nostres principals activitats.
Coneguda avui dia com la Plaça de l’Ajuntament, aquest espai ha estat un veritable punt neuràlgic de la vila. Lloc de trobada, el Mercadal -tal com es coneixia antigament-, va esdevenir un mercat des de l’any 1338 fins a principis del s.XX a la vegada que testimoni del primer nucli de la població. El mercat es celebrava tots els dimecres (dedicat al deu “Mercuri”, patró de marxants i caminants) i durant segles també va acollir la celebració de la Fira de l’Ascensió –entre 30 d’abril i 25 de maig coincidint amb la Pasqua-.
Fruït del creixement de la vil·la cap al mar, sentit llevant i no disposar de la riera com a barrera física, aquesta casa conserva fins ben entrat el segle XIX unes dimensions i característiques morfològiques que no trobem en cap altra cas, com ara la lliça i el molí, elements diferencials que la caracteritzen. Els noms de Monet, Ço i Galceran entre altres, recorden les famílies que al llarg del temps habitaren aquesta casa i li donaren nom, essent el darrer propietari, Albert Giol i Galceran (1858-1945), investigador i historiador local, qui li donà el definitiu.
D’estil academicista, auster, les dues cases són completament iguals, tant en volumetria, com en composició de façanes, i a l’interior, conformant una gran part de la façana de la plaça. D’obra vista una i pintada l’altra, les façanes presenten un estucat que vol imitar la pedra en planta baixa, així com emmarcaments de les finestres amb elements de tipus historicista, i una bonica balustrada rematada per figures ornamentals en el seu coronament.
Casa pairal del segle XIV. Segons el registre d’escriptures, l’any 1341 ja existia la casa dels Salvador de la Plaça, essent engrandida posteriorment per successives compres de terrenys annexes. Aquesta casa pot ser considerada com una de les primeres que formaren l’actual nucli urbà de Calella al voltant del mercadal. La casa té una edificació principal de planta; consta de planta baixa, primera i segona o sota teulada, amb coberta a tres aigües i la façana principal orientada a migjorn amb un portal centrat amb arc rebaixat i finestra gòtica al damunt transformada en balcó.
Actualment, sala de conferències i exposicions. Originàriament, va ser el primer hostal de la vila a la baixa Edat Mitjana, edificat sobre un terreny propietat de la família Fogassot i posteriorment va passar a ser una fleca, una carnisseria i altres utilitats del comú. Encara en resta una part d’aquella època: és la bonica portalada de pedra de punt rodó que donava pas a la vella carnisseria.
Antic Hostal adquirit l’any 1671 com a Casa del Consell (actualment Antic Ajuntament) es va reformar l’any 1771 tot introduint millores incorporant la casa del costat occidental, destinant els baixos a cotxera i la resta per a hostatge. Aquesta data apuntaria directament a la segregació que patiria la casa en aquesta època. Fins i tot, en dies d’extraordinari moviment de viatgers, si les estances de l’hostal no eren suficients, s’ habilitaven dormitoris a les cases veïnes (1785).
El Museu Arxiu Municipal Josep M. Codina i Bagué està ubicat en un gran casal del segle XVI - XVII, -on actualment hi ha el museu- i un altre edifici que dóna al carrer Bartrina, -on hi ha l’ arxiu-. Ambdues ales s’ integren mitjançant un pati on es celebren tota mena d’ activitats culturals.
Casa pairal de planta rectangular, conserva el portal adovellat de punt rodó i les mènsules que sostenien el matacà de defensa. Estaria formada originàriament per un cos de planta baixa, primera planta, (segona sota teulada) amb coberta a dues aigües i estructura amb dues crugies, essent la d’ entrada de major amplada, amb dues parts. Entre els anys 1639-1669 es van realitzar les obres d’annexió de tot el conjunt, aixecant la segona planta restant, refent la coberta unitària, i formalitzant les finestres amb llinda recta, brancals i ampits de pedra actuals.
Els perills de la mar van portar la devoció a Sant Elm, patró dels navegants i per això, en acabar el segle XIV, la vil·la tenia una capella dedicada a aquest sant, vora la platja, amb un magnífic retaule i un sacerdot beneficiat. Aquest primitiu edifici va ser habilitat com a parròquia el 1528, any de l’emancipació eclesiàstica de Pineda, per tal d’administrar els sagraments mentre es construïa la nova església de Santa Maria i Sant Nicolau, servei que va tornar a fer entre 1747 i 1755 quan s’esfondrà el temple parroquial.
L'edifici pren el nom de la família Bartrina, procedent de Barcelona, que enllaçà durant el segle XIX amb la família Roca, dipositària de tots els drets patrimonials de la casa Prim, de Calella, descendents de les cases Coma de Capaspre, Bataller i March de la Riera, una de les més antigues nissagues calellenques. La casa pairal de la família però, era la del costat (c/Francesc Bartrina 22-24), on va néixer i morir l'il·lustre advocat i polític Francesc d’Assís Bartrina i Roca. La casa que estem analitzant fou comprada i restaurada per ser destinada a una filla de F. Bartrina quan aquesta es va casar, i actualment és propietat una néta.
Casa pairal del segle XV emplaçada a la cantonada del carrer de Mar (actualment c. Francesc Bartrina) amb el carrer dels Tres Forns (s’anomenava carrer dels Tres Forns, més tard Carreró, a l’ extrem oest de l’actual carrer Església perquè és on estaven els forns de pa) fent costat a can Salvador de la Plaça. L’edifici principal de planta quadrada amb baixos, planta primera i segona sota teulada, amb coberta a dues aigües, té la façana principal que dóna al carrer Francesc Bartrina, amb un portal adovellat de punt rodó i una finestra gòtica emmarcada al mateix eix. La façana, simètrica, té dues finestres més a banda i banda, més petites, amb un arc conopial amb petits relleus decoratius i petites obertures a la segona planta amb maçoneria d’arc rodó.
Fins el segle XVI, Calella va ser integrada dins la parròquia de Pineda de Mar i no va ser fins l’ any 1525 que obtingué del papa Climent VII la butlla que li atorgava el dret a constituir-se en parròquia independent. El 1528 van ser adquirits els terrenys per a la construcció del nou temple, encomanat al mestre d’ obres barceloní Pere Suaris el 1539. Mentre els calellencs construïen el temple nou, anaven a rebre els sagraments dins la capella de sant Elm (actual Capella de Sant Quirze). L’espai que ocupa avui l’església i la casa parroquial era al s.XVI església i cementiri, i posteriorment rectoria.